Aquesta és la història de tres generacions de dones: la Clemència, rossa com un fil d’or, nascuda a Bellparatge a finals del segle XIX; la seva filla Rosalia, que viurà tot el procés d’industrialització, i la Núria, neta de la Clemència, que lluitarà per tenir la formació, la llibertat sexual i l’amor que no van tenir mai la seva mare ni la seva àvia. La misèria, el maltractament, la incomunicació i la discriminació marquen les vides d’aquestes dones a la Catalunya més pobra, però també el poder de la reconciliació i de la superació determinen el destí final de les protagonistes. Una novel·la èpica i colpidora que és, alhora, el relat ocult de moltes dones. Una memòria que no s’ha d’oblidar mai. « —Podré recordar-ho tot, mare? » —Comença pel principi, Núria, quan la Clemència era xiqueta —li va sentir dir a la Rosalia—. Si tanques els ulls sentiràs la meva veu tocant la teva, acabant les frases o començant-les. No corris, ens queda molta nit encara fins que la ciutat es desperti… ».
La memòria de l'aigua – Montse Barderi
