Per al nen de vuit anys Bunny Morison, la seva mare és una presència angelical sense la qual tot li sembla mancat de vida; per al seu germà gran, Robert, la mare és algú a qui cal protegir, sobretot ara que la grip ha començat a arrasar la petita ciutat de l’oest mitjà dels Estats Units on viuen; per al pare, James Morison, la seva dona Elizabeth és el centre d’una vida que s’enfonsaria en cas que ella no hi fos. A través dels ulls d’aquests tres personatges, Maxwell retrata una família i la dona que n’és el pilar fonamental. Van venir com orenetes recrea amb mestratge l’ambient de la classe mitjana nord-americana de principis dels anys vint i mostra les necessitats latents d’amor i comprensió que ens acompanyen al llarg de tota la vida. William Maxwell, un dels autors nord-americans més exquisits del segle XX i editor -a les pàgines de la mítica The New Yorker- d’escriptors de la talla de Salinger, Updike i Cheever, va enfrontar-se per primera vegada al record de la mort de la seva mare en aquesta novel·la. «La veu de Maxwell és una de les més obertes de la ficció nord-americana però també una de les més sàvies» John Updike «Maxwell és tan bo que és capaç de posar-se primer en la pell d’un nen de sis anys, després en la d’un de deu anys, i donar la mesura convincent del seu punt de vista» Jordi Llavina (Avui) «Assistim a les tensions subtils, a emocions i passions i dolors universals, amb precisió i sobretot amb molta contenció verbal. (…) Una gran novel·la» Gaspar Hernàndez (El Punt)
